la veritat es que, quan van sortir, me van saltar les llàgrimes, però es que eren moltes sensacions juntes. Era una espera de 15 anys per veure'ls, era haver superat la certessa que teniem que mai més tindriem l'oportunitat de veure'ls (s'havien separat i creiem que encara que deien que tornarien no ho farien), eren molts records d'amistats que van començar amb una foto seva, eren moltes hores de balls i "cantades" (perquè no ens enganyem, si ens haguessim de guanyar la vida cantant me sembla que passariem gana :P), eren moltes hores de classes d'anglès per entendre el que cantaven , per entendre les entrevistes...
moments únics, uns quants... quan van sortir amb el it only takes a minute perquè me van venir mil imatges per hora al cap, quan van cantar rule the world se'm va posar tot la pell de gallina... la de wooden boat va fer que ni "pestanyeés" (m'encanta), beautiful world me va tornar boja (ese howard "zopaz" que m'encanta), back for good van ser molts records, al igual que sure... però amb never forget ja vaig arribar al clímax, veure'ls caminar com en tants VHS ja ratllats els havia vist, el moment de les palmes... ser jo una de les q feia les palmes... i bé, no ens enganyem, el moment ajupits al terra i avançant aixecant els braços... crec que va ser llavors el moment en que la veu me va dir "hasta aquí hemos llegao"... i es que duc sense veu des de llavors xD quan ens van posar a prova per cantar el Babe (vau veure les cares d'alucine?)
era el nostre concert, eren els nostres records... i no era un simple concert, era un cúmul de records, de sensacions i d'histories ^^
no son 4 nois de manchester que canten, son 4 nois de manchester que amb les seves cançons i la seva música ens van canviar la vida.
no era un concert, era un tros de vida a recordar.
P.D.: va caure el poster, el programa, el clauer i les xapes xD i el calendari està en proceso xD
TT FOREVER!!!
