It's hard to remember all that we shared

i aquí estic jo, canviant la meva agenda infantiloide de la hello kitty que me vaig fer, per una de ben seria grisa (i com me mola^^)... i bé, també m'h comprat un moneder de rebaixes, perquè l'altre em suponia estar buscant sempre la bosseta de les monedes per tot arreu.
i ja sé a on em toca marxar la setmana que ve.. a marbella... buff buffff... i el viatge és en avió :( jo, no m'agrada l'avió :( no vull avió :__________________( amb lo contenta que estava jo perquè aquest estiu no hauriem d'agafar l'avió ... jops :(

demà últim dia de teleoperadora... dilluns començo el nou curro... tenia frases celebres per posar aquí, frases d'aquelles q te solta la gent i et quedes a quadres, però ja ni m'enrecordo, solten cada animalada...



avui he recordat aquest moment... tants anys veient-ho per la tele... als vhs ja ratllats... i ho vaig viure!!! siiii, ho vaig viure!!!!! i va ser und els moments que més vaig cridar, com una histérica, com una boja, com la nena que era quan els vaig coneixer.... perquè vaig cridar al concert xD si si si xDDD muxo muxo muxo xD em vaig passar 2 setmanes afònica jajajajajajajajjajaajaj

I una cançoneta d TT x acabar... a veure si trobo video al youtube :P jejeje

TAKE THAT - Like I Never Loved You At All

Where, where are the stars?
The one that we used to call ours
Can't imagine it now
We used to laugh 'til we fell down.

The secrets we had, are now in the past
From something to nothing, tell me.

How did we lose our way?
It's hard to remember
All that we shared
Now we both have separate lives
From lovers to strangers, now alone
There's no one catching my fall
No one to hear my call
It's like I never loved you at all.

Now you're so far away
And I see our star is fading
One too many times
Guess it just got tired of waiting round.

The nights that we thought, if these walls could talk
From something to nothing, tell me.

So now does he give you love
Is it only me now that's thinking of what we had and what we were
Did you ever care, baby was I ever there?

Lola ha dit...

sólo quería mandarte un beso

3 / febrer / 2008 13:07

Lola ha dit...

Hola preciosa!!
Cómo va todo? Hace siglos que no nos vemos pero es q el nene está liado con las opos. Tanto que está esudiando para el siguiente examen sin saber si ha aprobado el primero..Pobre mío!!
Un besote enorme y espero poder verte pronto!!

30 / març / 2008 15:25

a esta estación puedes llamarla "perdona tu puedes ahora"

Gracias Lolaila!!!!!!
Me han gustado mucho todas tus cositas!!!! es que estos reyes que llegan con retraso tienen hasta mejor sabor de boca :P
Hay una kitty llavero OOAK (hechita a mano) super mona!!! unos tamponcitos de la kitty, un punto de libro con una pieza de florencia, una colonia de fresa (pq le encanta a jordi xD), dos jabones hechos a mano (uno de chocolate y otro de menta), una velita y una bolsita de olor con te con sandia (huele de bien... mmmmmmm... creo q m haré una infusión :$)...

MUCHAS GRACIAS PRIXIOSA!!!

Weno, weno, weno... y ahí no acaban las cosas... el viernes fui a hacer una entrevista de trabajo y el puesto es mio ^^ es de técnico-comercial, así que podré aplicar un poquito de mis conocimientos de las dos carreras ^^ toy contenta... serán más horas, será dificil combonarlo con las clases, pero bueno, quien algo quiere algo le cuesta, no? ^^

Avanti!!!! que yo puedo!!!!


NEK - Y estoy aquí

Yo… que subo a pie por esta dura pendiente,
que no recuerdo donde está Dios presente,
que de palabras he llenado el silencio,
buscando el sentido de un abandono.
Yo… que tomo el tren sintiendo su traqueteo,
para pensar en un futuro que espero,
aunque este viaje me ha ofrecido otras manos
y tú te has quedado.

Cuánto pesa en mí esta ausencia… esta falsa indiferencia,
desmonta mis hábiles… frágiles… gestos de apariencia,
ciertas veces la distancia… hasta puede ser violenta,
pasa mis límites… físicos… y no me da esperanza.

Y estoy aquí… en ti,
y estoy aquí… por ti,
me quedo aquí… así
porque tú estás… aquí.

Yo… girando en un adiós inútil, vacío,
como una iglesia excomulgada que ya
no da respuestas, que blasfema entre dientes
en noches que pierdes… te quiero, porque…
Yo… bajo del tren en este viaje no mío,
y los chirridos son como un desafío,
a esta estación puedes llamarla "perdona"
tú puedes ahora.

Lento estrecharé tus manos… son gaviotas que volando
muy lejos escaparían… de una idea… ya no habrá prisiones,
si te inclinas en mi cuerpo… que se agita, inquieto y tenso,
jadeas y dices sí… ya estarás… donde yo pretendo.

Y estoy aquí… en ti,
y estoy aquí… por ti,
me quedo aquí… así
porque tú estás… aquí…
y estoy aquí…
y estoy aquí… oh… por tí.

Corre el día como un telegrama… ves
pasar las horas como una condena… crees
y todas tus protestas… ahogaré… con esta boca.

El pasado no me miente… es un robo a mi presente,
por eso relájate… abrázame… abre bien la mente.

Y estoy aquí… en ti,
y estoy aquí… por ti,
me quedo aquí… así
porque tú estás… aquí.
Y estoy aquí…
y estoy aquí…
me quedo aquí…
porque tú estás… aquí.
Y estoy aquí.

-TXR- ha dit...

Enhorabona per la nova feina!! I sobretot, ànims! ;) Que ja sabem lo dur que és currar i estudiar alhora. Però si la feina t'agrada més que la que tenies fins ara... tot això que guanyes ;) Un bixitu!!

28 / gener / 2008 22:40

I fall so deep

Demà serà un dia llaaaaaaaarg... bé, ja us explicaré millor demà que tal... però almenys avui m'he endut una alegria ^^

M'encanta quan truques a algú a un telèfon fixe i te diu que ell no disposa de telefon (deu ser que estic fent senyals de fum i no m'entero), o quan te diu q allà no hi ha ningú (ahora hablo ocn los muertos!), quan te fot bronca perquè l'has trucat 30 cops (i és el primer cop que el truques) o quan te diu que ets gilipolles per desfogar-se (ya te digo yo que no tiene cojones de decirmelo a la cara, hijo de puta!)... la gent es molt tonta o molt valenta darrere d'un telèfon, ja m'agradaria trobar-me a alguns d'ells cara a cara...

Segueixo Garybarloweando... si, una altra balada, una guitarra acustica, una bateria una veu principal i els coros... sencill pero m'encanta... i no és trista! es melancolica... es com m'agrada a mi :)

GARY BARLOW - I fall so deep

I'm always thinking about you,
I wonder if you can tell,
These things I'm feeling inside me,
I keep them all to myself.

Scared to show my true emotions,
don't want to love alone,

'Cause I fall so deep,
you never know how far I go,
And I know why, hearts beat desperately,
I fall so deep.

Some people think love is foolish,
while others think its a game,
I think that love is a fire,
I'm burning up in your flame

I'm so lost in my emotions,
wanting you ever more.

'Cause I fall so deep,
you never know how far I go,
And I know why, hearts beat desperately,
I fall so deep,
I fall so deep,
I fall so deep.

And I've come so close to the part,
where I reveal my heart to you,
But I lose my nerve,
can't find the words to tell you that it's true.

I fall so deep, 'cause I fall so deep,
You never know how far I go,
And I know why, hearts beat, desperately,
I fall so deep, I fall so deep,
I fall so deep, I fall so deep.

are you ready now?

Hoy tenia un poco de bajón (es por los examenes supongo) y me he puesto mis dos CDs viejos de Gary Barlow (mi cebolletas :P jajajajajaja)

Are you ready now? - GARY BARLOW

Can we share tonight the years weve been apart baby
From the time we said goodbye until now
How the nights we laughed and loved still feel like yesterday
How Im hoping you still feel the same
(so) strange were standing here after all this time
Strange when the present and the past collides
Memories of our days apart I feel theyre fading fast
Silence for my questions here at last

Are you ready now for me to love you
Are you ready now to give this love a try
Are you ready now for me to give you trust to give you truth
Are you ready now for me
Ready now for me to say I love you

The look upon your face shows no surprise baby
Guess you always knew when things played on my mind
I believe in second chnces
I believe in love for life
I believe you can maybe lose love once but never twice

Throw the past aside
Lets make up for lost time
If we let this love pass by we may never find these feelings again in our lives

source: http://www.actionext.com

Amics

Diuen que els amics els pots comptar amb els dits d'una mà i sobren dits... és trist però si et pares a pensar-ho fredament és cert, i no te n'adones fins que realment els necessites i veus qui està i qui no... per altra part hi ha altra gent, q són més que coneguts però menys que amics que saps que sempre pots comptar amb ells (potser no per alguns temes que són massa personals...)... Que vol dir això? que els amics potser no sempre poden estar quan els necessites, com tu i com jo son humans... a part, q normalment quan els necessites tot ho veus negre i la classificacó es pot veure alterada per factors externs...

la veritat, no me paro a pensar si la gent és amiga, coneguda o algo més o algo menys, només vull donar-vos les gràcies a aquells que sempre esteu amb mi :) i a aquells que torneu a estar amb mi :)

bexitus per tothom

Lola ha dit...

No te preguntes si tienes muchos o pocos amigos, simplemente piensa en aquellos que están cuando los necesitas!!! todos somos egoístas!! Muchos besillos!!!

24 / gener / 2008 23:21

dilluns agre-dolç

Doncs avui dilluns, i com tots els dilluns es agre-dolç... m'aixeco amb la bona sensació d'haver dormit amb tu, quan guardo la roba l'armari encara olora a la teva colonia i sempre trobo algun pantaló o alguna camisa teva... xo ens hem de dir adeu altre cop i tornar a començar el compte enrere fins divendres...

M'han arribat les revistets de USA !!! uoooooooo creia que no m'arribarien fins al mes que ve :P a veure si aprenc noves técniques o almenys agafo més idees :P

El curro com sempre, un coñazo, però almenys he fet un contracte, el que significa més comisions... ja que em descompten els dies d'examens, almenys ho compensaré amb les comisions...

També vaig trobar la foto d'un Doozer, eren els bitxus de la serie
Fraguel Rock que feien les contruccions de caramel o algo així... bé, erens els bitxitus que mai paraven quiets... mon pare diu que semblo un d'aquests bitxus, que mai paro quieta xD
A veure qui em regala un casc groc pel meu sant jajajajajajajjaja



I després li he fet una mini-sessió fotogràfica a l'spike, que estava molt juganer i no me deixava ni llegir les revistes ni res de res.

Lola ha dit...

Hola preciosisima!! ya te veo más animada. el otro día en el messeng no acabe de hablar con ti! Lo que haces es precioso!! me encanta!! oye, lo de la tarde de manualidades... hace como 2 años q lo decimos no?? Nu sé, hoy hablaba con Xavi q necesito días de 52 horas. Me voy a dormir q mañana me voy de casa a las 8 y no sé cuando volveré.
Sabes, creo q soy feliz! (no lo digas mu alto...)

22 / gener / 2008 00:15

finde productiu

Aquest cap de setmana m'he posat una micona les piles...

Ahir pel matí no vam fer gaire, però per la tarda ens vam recorrer mig Barcelona en busca de material perquè jo pogués fer cosetes... i a la nit vam anar a sopar al japo =)~~~~ que bo estava tot!!!
jo vaig prendre wakame udon (sopa de fideus o tallarines amb algues... estava... nyam nyam nyam)
El Jordi va prendre Niku udon, que es sopeta de tallarines amb carn... vaig provar 2 fideus d'ell i estaven també ben bons :P (no eren exactament aixi, no només tenien els fideus i la carn, però la foto és perquè us feu una idea :P)
De segon vam fer un convinadet de sushi moriawase i teka maki... semblants als de la foto, pero sense el de ous de salmó i amb salmó
I de postres, un dels meus gelats preferits, el de mongetes rojes o azuki :P mmmm... es que està boníssim!!!!!

I avui, a fer joietes, a veure si en venc alguna i em trec uns calerons, us poso els conjuntets que he fet, si algú vol algun... ja sap, per saber preus i tal que me pregunti ^^


Petonets a tothom i fins demà ^^

you can always make me smile

Comentarios:

Lola ha dit...

Hola preciosa!Estas bien? Empiezo apreocuparme, no me gusta nada tus últimos post... Estás triste?! Muchos besos! QUiero que seas mi niña dulce y feliz de simpre!!
MUA!!
Lolita con cara_bonita.

20 / gener / 2008 20:49

yo pa ti no estoy

pq desde que recibí tu e-mail no me viene otra canción a la cabeza.
pq me hiciste mucho más daño del que puedes llegar a darte cuenta ahora, porque hace 6 años de eso y aún duele, porque no sé a santo de que te das cuenta ahora del daño que me hiciste, pq tpc comprendo pq me tuviste que buscar o que encontrar casualmente, pq hasta hoy en dia me haces sentir mal (sabes como soy, sabes que soy facil de lastimar, pq no un silencio y ya está? pq has tenido que despedirte así? sí, te has despedido correctamente, xo m haces sentir culpable por ser yo la que no kiere saber nada de ti)... no te puedo escribir un email de despedida, pq no te podria decir mucho, simplemente q sí, q m hiciste daño, más del q crees, q ahora soy muy feliz, q h encontrado una persona q m quiere y que me respeta (cosas q han de ir juntas, una sin la otra es una hipocresia) y q no deseo ni que las cosas te vayan ni bien ni mal, simplemente que te vayan acorde a lo que mereces... no tengo palabras bonitas para ti ni pretendo tenerlas, simplemente, creo que ya no tengo ni palabras para ti. Si te soy sincera, de quien más me acuerdo es de tu madre, espero que esté bien y sea feliz, se lo merece, conmigo siempre fue una gran mujer y le guardo cariño. Para ti, sólo una palabra más "adios".
La vida continua y el mundo no para

ROSANA - YO PA TI NO ESTOY

Que te vaya bonito,
mis mejores deseos
que en la vida recojas
lo que siembres de bueno
Que te vaya bonito
que no te vaya mal
y que el tiempo te deje donde tengas que estar
quisiste ser universal eclipsando mil sueños
que Dios te proteja en la celda de tu soledad
yo me voy a plantar al campo
o la orilla la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no vayas
que pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
Salud, amor y fortuna
me llevo todo en orden
salud pa´ ver
amor pa´ hacer
fortuna pa´ olvidar tu nombre
me marcho con las lunas
donde el sol no se esconde
el me abriga del invierno
y ella enciende mis noches
y tu quisiste ser universal eclipsando mil sueños
que Dios te proteja en la celda de tu soledad
yo me voy a plantar al campo
o la orilla la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no estoy
que me voy a plantar al campo
o la orilla de la marea
deseo que todo te vaya de vicio
yo me voy ahí te quedas
me voy a vivir tranquila
sin pausa pero sin prisa
deseo que todo te vaya de lujo
no espero visita
así que no vayas
que pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy
(yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy)
te dejo todo aquello que me diste
me llevo todo lo que di que no quisiste
me voy contenta no tengo mas que darte
me llevo todo lo que di que no cuidaste
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy
yo pa´ ti no estoy
pa´ ti no estoy

lie to me

en las cosas sencillas está la belleza.

¿es la gente mala y retorcida por naturaleza o es que simplemente me tocan todos a mi y a los mios? empiezo a estar harta de tanta mala gente, de tanto ocultismo, de tanto egoismo, de tanta mentira, de tanta falsedad, de tanto de todo lo que siempre he intentado huir.

que bonito seria todo si dejaramos a un lado la maldad todos...


GARY BARLOW - MY COMMITMENT
---------------------------------------------

You say you need two arms to hold you,
You say you need a touch that's strong.
All All All I can give you,
Is a love to last a lifetime long.
Hear what I'm saying baby.

My commitment, my commitment,
My commitment to you
My commitment, my commitment,
My commitment is to live to love you.

I will love you from the heart,
Yes I will, I'll I'll I'll never leave you.
Forever you'll be safe within these arms.
Don't you hear what I'm saying baby.

My commitment, my commitment,
My commitment to you
My commitment, my commitment,
My commitment is to live to love you.

I will hold you I will show you,
You can put your faith in me.
All of my life I'll be all that you need.

I will give you strength, I'll give you faith,
I'll give you all of me.
This time this love won't let you down.
This time you can believe in me,
Let my love be the answer to the question,
In your heart baby.

Look in your should and you'll see,
I'll be, all all all that you need,
All All All that you need, this time I swear,
You can believe, I'll be all
all all that you need.

My commitment, my commitment,
My commitment to you
My commitment, my commitment,
My commitment is to live to love you.
I will hold you I will show you,
You can put your faith in me,
All of my life I'll be all that you need.
Commitment, commitment
Make your commitment to me.

...and now i'm caught in the middle...

Per començar intentaré fer un resum molt resumit de tot l’ocorregut en els últims 2 mesos...

Primera quinzena de novembre  estava fins als collons de tot, fastiguejada de la gent i de lo falsa que es... tant costa ser un mateix sempre? Jo ho intento cada dia, hi ha gent a la que no li agrada i per això me guanyo enemistats, però me dóna igual, mai me podran dir que soc falsa... bé, unes coses van precipitar altres, vaig arribar fins a l’última fase d’un procés de selecció d’una feina que la veritat m’interessava molt, em vaig deprimir i em vaig veure amb 23 anys, amb una carrera que no me serveix per res, sense poder fer el que vull i sense opcions a independitzar-me... així que me vaig passar una setmana enviant currículums a tots els llocs de treball que vaig poder (no ens enganyem, treballs caca, però que m’aportarien un sou a final de mes) i finalment vaig fer 1 entrevista, la vaig fer bé (hi ha un perfil meu que triomfa, el de venedora... això ho he heretat de ma mare) i vaig començar a currar a la setmana següent.

Segona quinzena de novembre  va començar amb el parcial de la meva estimada microeconomia, que, gràcies a deu, vaig aprovar, això hem donava dret a una convocatòria excepcional al desembre. La resta del mes es pot resumir en cada dia treballar 5 hores, anar 6 a classe, passar-me entre 2 i 3 entre bus i metro i les que restaven les utilitzava per mimir, estudiar, ... També va ser època de fer números i veure que amb el que guanyem no ens podem independitzar... i a això li va seguir el pensament de deixar una temporada la carrera, col•legiar-me, i passar-me si cal 18 hores al dia programant (no ens enganyem, ho segueixo odiant...).

Primers 23 dies de desembre  al principi bàsicament com la segona quinzena de novembre... curro i uni... curro i uni... però com estava sent massa monòton, vaig pillar un virus d’aquells que te deixen fet caldo... 2 dies de baixa i a currar estant malalta “que ya te harán efecto las pastillas”.. wenu, diuen que deu castiga i no amb pals, a aquesta persona la va castigar amb un trancazo que no se va treure en més d’una 1 setmana. La resta de dies, com els primers, i sense poder estudiar per al final de micro, que al final, no sé com, vaig aprovar... així que una menys.

La última setmana de desembre  nit de Nadal, Nadal (moooooolts regals i molt macus tots :P jo crec q al pare noel se li va trencar el sac a casa meva i va deixar akí massa coses i tot xD) i St. Esteve amb la família, el dia dels innocents vam anar a sopar amb gent de la uni (ais mis niñas y mis niños!!! Como os kiero... no sé que haría en la uni sin vosotros :*) )i cap d’any a TGN ;).

1 de gener  elixir 2008. m’ho vaig passar molt bé, vaig veure al Martí, que feia un munt que no el veia i vam poder fer-nos una super abraçada (aquest cop sense la bruixi-bufanda xD), un propòsit d’any nou, veure’ns un dia que no estiguis currant :P. Tb vaig veure a un compi d la uni d castefa, me va fer ilu ^^. M’ho vaig passar mu bé :P hem de quedar més sovint tots (que no totes, jejejejejejeje, ja m’enteneu! Que se mueran los pijos!) no me vaig emborratxar ni res (soc molt sana jo :P) i vaig aconseguir unes bufandetes del Nàstic que me van anar molt bé en el camí de tornada a casa, pq kin fred cardava... gràcies Cesc ;). Després de dormir poc i mal, vaig dinar i a la tarda vaig tornar cap a BCN.

2 de gener  tornem al treball... torna la creuada contra els bordes.. ains... i s’apropen els finals, així que toca estudiar! I com sempre que toca estudiar, me venen ganes de redecorar l’habitació :P i ja he començat, eh 8-). Vaig recuperar un CD que ni recordava i me va dur molts records. Tb vaig xerrar x msn amb gent que feia temps no xerrava...
- danini, aún m duele el dedo  ñuñuñu :__( )
- caputxinu vull que tornem a xerrar com abans!
- neni, les coses passen per alguna raó, recorda, si plores pq no pots veure el sol, les llàgrimes no te deixaran veure les estrelles
- me va agradar coneixer-te i xerrar amb tu ^^ m’ho vaig passar bé  a veure si repetim... i et segueixo dient q si m dones classes de repàs et convido a tisanes xD jejeje

Bé, ens veiem demà altre cop si no tinc gaire mandra ;)

Bexitus per tothom !


P.D.: sobre la foto, hi ha alguns dels regals de nadal (no podia faltar una super tetera de la que estava enamorada desde fa mesos i una colonieta de Hugo Boss), moltes fotos i records, el cd que vaig trobar i uns altres que estaven amb ell, el curro nou ¬¬, la bufandeta del nàstic :P i lletres de dues de les cançons que hi havia a l'album (no hi ha cap motiu x haver posat akestes dos, simplement que m'agraden :P)

Any nou, blog nou

Bé, fa molt temps que no penjava res al meu blog... el tenia amagat perquè ningú hi entrés i al final he optat per començar de nou.

Durant aquests anys he participat al meu flog però la veritat és que cada cop m'empipa més la merda del fotolog aquest, només puc penjar una cosa al dia... hi ha dies que tinc ganes de penjar moltissimes coses (com avui) i no puc... i dies que no penjo res (com els últims 2 mesos) i sento rabia de no poder "profitar" aquestes oportunitats de penjar... a part, tampoc es pot editar quan tu vulguis (només durant els primers 5 minuts), i els que em coneixeu sabeu que escric a tota llet i sense mirar-m'ho gaire, i, com faig 30 coses alhora, pos mai m'ho remiro fins al cap de molta estona... així que les cagades ortogràfiques monumentals (sí, aquelles patades al diccionari que fan mal i posen la pell de gallina) queden per la posteritat. Tranquils, que les veureu igual que son al flog aquí, que les aniré passant poc a poc...

No ens enganyem, el blog seguirà tenint la mateixa estructura que abans, és a dir, com bé diu el títol, seguiré escrivint les meves paranoies, les cançonetes que escolto i les demés parides varies. L'únic que canviarà serà que tot el referent a manualitats i miniatures que vagi fent, que ja tenen els seus propis blogs apart.

Any nou, blog nou ;)