Diuen que els amics els pots comptar amb els dits d'una mà i sobren dits... és trist però si et pares a pensar-ho fredament és cert, i no te n'adones fins que realment els necessites i veus qui està i qui no... per altra part hi ha altra gent, q són més que coneguts però menys que amics que saps que sempre pots comptar amb ells (potser no per alguns temes que són massa personals...)... Que vol dir això? que els amics potser no sempre poden estar quan els necessites, com tu i com jo son humans... a part, q normalment quan els necessites tot ho veus negre i la classificacó es pot veure alterada per factors externs...la veritat, no me paro a pensar si la gent és amiga, coneguda o algo més o algo menys, només vull donar-vos les gràcies a aquells que sempre esteu amb mi :) i a aquells que torneu a estar amb mi :)
bexitus per tothom
Lola ha dit...
No te preguntes si tienes muchos o pocos amigos, simplemente piensa en aquellos que están cuando los necesitas!!! todos somos egoístas!! Muchos besillos!!!
1 comentario:
sigo por mi travesia,, por esta tempestad de pensamientos hermosamente caoticos,, no importa,,, comparto la opinion de lola,,,,, no importa la cantidad. sigo leyendo tus dias pasados,, estos dias vividos,, sigo viviendo en un estado intemporal contigo,,, en ocaciones,, cuando los dias vuelven a ser normnales,, me pregunto que sera de tu vida,,, pero cuando reghreso aca,, a este lapsus de perpetuidad y olvido,, la vida continua,,, se descongela y avanza hacia atras en camino recto... en direccion a alba.
Publicar un comentario